dimarts, 23 de març del 2010

ESCÀNDOL MONUMENTAL

Després d'una petita visita a la web de la Diputació de Girona hem trobat les xifre que publiquem a continuació dignes d'un anàlisi en profunditat del que està fent la "classe política" amb els nostres impostos.
Repassant el pressupost del 2010 hem trobat xifres que ens escandalitzen. Són 27 diputats que pel seu càrrec tenen el tractament d'Il·lustres i Il·lustríssims, són un conjunt de petits expoliadors, aprenents de Millet però amb una maquiavèlica organització que fa que tot sigui legal.
Entre tots 27 cobraran aquest 2010 1.346.426,84 euros, segons el pressupost públicat de la Diputació de Girona, que es va votar en un ple de 5 minuts sense cap esmena, pregunta, ni interpelació (la durada mitjana dels plens de la Diputació de Girona no sobrepassa massa aquest temps)
Els treballadors de la Diputació de Girona d'alt nivell, directius i càrrecs de confiança, en total cobraran 298.000 euros.
En total de 1.644.426,84 euros que s'enduran aquests 27 polítics i els 34 càrrecs de confiança aquest 2010. Sembla que per alguns la crisi no ha existit mai.
Si a aquí hi afegim les dietes i altres conceptes la xifra puja fins a 4.328.000 euros d'un pressupost total de 113.000.000 d'euros per aquest any.

Cliqueu aquí si voleu veure el Pressupost Diputació de Girona 2010

Extret del Diari El Punt del 31/07/2007
ELS DIPUTATS (sou brut i 14 pagues)
President (dedicació exclusiva) - Enric Vilert: 98.000 euros l'any.
Vicepresidents (dedicació exclusiva) - Jaume Sitjà (ERC), Roger Zamorano (ERC) i Narcís Casassa (PSC): 70.000 euros l'any.
Altres diputats del grup de govern (dedicació exclusiva) - Pilar Mundet (PSC), Pere Trias (ERC), Estanis Puig (PSC), Miquel Palomeras (PSC) i Josep Marigó (PSC): 60.000 euros l'any.
Diputats de l'oposició (CiU) - Xavier Soy, Gabriel Casas i Xavier Sanllehí: 47.000 euros.
Dedicació parcial (90%) - Jaume Torramadé (CiU): 42.300 euros anuals.
Plus per a tots els diputats per assistència a plens, comissions i juntes: - 793,66 euros.
Indemnitzacions afegides als diputats portaveus: - Joan Planella (ERC), Joan Pluma (PSC) i Jaume Torramadé (CiU): 9.000 euros l'any.
Indemnitzacions afegides als presidents de grup: - Enric Vilert (ERC), Teresa Ferrés (PSC) i Gabriel Casas (CiU): 9.000 euros anuals.
Dieta sencera per dia de desplaçament: - 103,37 euros.

CÀRRECS DE CONFIANÇA
Cap de gabinet de la presidència: - Ramon Moreno: 68.000 euros l'any.
Director d'àrea de la vicepresidència primera : - Josep M. Muñoz: 66.000 euros.
Directors d'àrea: - 58.000 euros.
- Cooperació: Albert Pacheco.
- Cultura: Miquel Aguirre.
- Acció territorial: Marc Puigdomènech.
- Promoció Econòmica i Noves Tecnologies: Moisès Tomàs.
Coordinadors de grup: - 52.500 euros l'any.
- PSC: Pere Cabarrocas.
- ERC: Josep M. Aguirre.
- CiU: Joan Bagué.
Assessors de grup (12, 4 per cada grup) - Cinc assessors de categoria A: 44.800 euros l'any.
- Tres assessors de categoria B: 37.800 euros l'any.
- Dos assessors de categoria C: 35.000 euros l'any.
- Dos assessors de categoria D: 29.400 euros l'any.
Gerent de les vies verdes - 37.885,12 euros l'any.
Director de la Casa de Cultura - 57.031,52 euros l'any.
Assessor de medi ambient - 41.673,66 euros l'any.
Coordinador de l'àmbit aeroportuari i de transport aeri - 41.673,66 euros l'any.
Gerent del Xaloc - 71.400 euros l'any.
Auxiliars de grup - 2 d'ERC: 22.400 euros l'any.
- 4 de CiU: de 22.400 a 28.000 euros l'any.
- 2 del PSC: 22.400 euros l'any

Si voleu seguir mantenint el sistema vosaltres mateixos, almenys ara no podreu dir que ningú us ha posat a l'abast tota la informació pública disponible, ja veureu que hi surt el nostre alcalde amb un epígraf que posa "dedicació exclusiva" que ens ha deixat pensatius...

divendres, 5 de febrer del 2010

VEURE PER CREURE III

Després d'un temps de reflexió i observació i d'altres activitats del dia a dia, avui hem decidit publicar un escrit que segurament us agradarà a tots, fins i tot als crítics d'aquest bloc. És un escrit que ens unirà però que pretén fer reflexionar a tothom sobre com les coses que són "veritat inqüestionable" s'esfumen en el no res amb el pas del temps i donen la raó a la gent prudent i assenyada.

Aquests escrit va dirigit als il·luminats que tenim al nostre poble, segurament no seran de la tendència neoliberal de l'escrit publicat però molts dels seus actes i afirmacions si assemblen.

Publicat l'any 2003 al diari El Mundo: (cliqueu sobre el títol si voleu veure la pàgina original)

ENDEUDARSE
FEDERICO JIMÉNEZ LOSANTOS
Yo no sé si es un virus o una bacteria, pero una enfermedad, seguro.Cuando no avisa el Banco de España, acongoja el Instituto Nacional de Estadística, si es que no les da por asustarnos a la vez.Caruana está empeñado en avisar a los bancos de que tengan más cautela prestando dinero, cosa atinada y laudable, que sin duda entra en las obligaciones de su cargo y en las más modestas de su sueldo. Bien por el gobernador. Lo malo es que no lo dice así, para que le entiendan los aludidos, sino que la ha tomado con las familias y repite que están endeudándose demasiado y que cualquier día de éstos, a nada que suban los tipos de interés, pueden hundirse bajo el peso de sus hipotecas. Naturalmente, cuando uno oye hablar de las familias, en general, no piensa en la suya, ni en su hipoteca, ni en su endeudamiento. No va a saber el gobernador del Banco de España, por muy gobernador que sea, más de sus finanzas que él mismo, que eligió la casa, pidió el crédito y lo paga religiosamente, porque la hipoteca inmobiliaria es lo último que los españoles dejan de pagar. Por eso mismo los bancos prestan el dinero a como está, que es a nada, y siguen dando créditos como los han dado siempre, asegurándose sobre el patrimonio, el cuerpo y hasta el alma del hipotecado.Llevamos casi una década prosperando, baja el paro, sube el nivel de vida. ¿Cómo no va a querer el ciudadano vivienda propia? ¿Y qué razón hay para asustarlo? Seriamente, ninguna.
El INE, por su parte, dice que más de la mitad de las familias españolas llega con dificultad a fin de mes. Creo recordar que la última vez aseguró que un tercio no llegaba y yo, inocente, lo creí. Aleccionado y atemorizado por la experiencia argentina, acudí precisamente a las estadísticas para ver el alcance del desastre. ¿Hay más muertos, desnutridos, hospitalizados, mendigos, menesterosos? Increíblemente, no. La gente en España cada vez vive más años, índice inequívoco de salud, porque aquí todavía suelen morirse más los enfermos que los sanos. Esta vez, este susto, he supuesto que hacemos de la necesidad virtud y que, si nos quedamos sin dinero la última semana de mes, quizás la moderación forzosa de nuestras ingestas está frenando la tendencia del ecuador corporal hispano a lo oblongo y convexo. Pues tampoco: seguimos hinchándonos. Total: nuestra renta aumenta, no gastamos más que el año pasado y seguimos ahorrando para invertir en el ladrillo, que rinde más que la Bolsa. La gente nunca ha creído las jeremiadas que de forma trimestral, mensual y hasta semanal lanza el Gobierno con tenacidad de hiena. Años lleva avisando del pinchazo de la famosa burbuja inmobiliaria. Menos mal que nadie le hizo caso, porque lo que más se ha revalorizado es la vivienda. ¿Dónde el peligro? ¿Dónde la ruina? En la burocracia.En la rutina.
 
Creative Commons License
Aquesta obra de la Plataforma per la reforma c. Camprodon d'Arbúcies està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons